Aquesta tira m'agrada. L'altre dia estava en una reunió de veïns i una dona va estar tota l'estona asseguda mentre els altres romaníem drets: va utilitzar la seva hèrnia discal com a excusa. Jo no vaig dir res per a no allargar una reunió infernalment llarga però vaig pensar que era superinjust. Aquesta és la meva manera de redimir-me... i de provar nous estils de lletra.
jajaja, que bona Anna, aquesta no l'havia llegit encara!! Ojalá tinguessim de vegades aquest parell de pebrots per fer quelcom així!
ResponEliminaUn petonet desde el màster!