Més metacómics

Aquesta és una d'aquelles tires sense acudits finals. Només per a pensar una mica. I de pas recordo una qüestió que aniré desenvolupant més endavant: jo no fumo, però l'Anna de còmic sí.

futur inquietant!

construint metacòmics

una amenaça antiga. un vell heroi. uns nous temps.

Em va resultar molt ridícul que es trigués tant de temps (més de 15 anys) en portar a terme una decisió que en un principi sembla tan senzilla i lògica: destruir les restes d'un virus ja eradicat. Ja sé que ha de ser més complicat que tot això i que la gent que treballa per a l'O.M.S. fa moltes coses bones i necessàries (tot i que no quan es tracta de casos relacionats amb catàstrofes nuclears) però les dues notícies juntes em van fer gràcia. Espero que a vosaltres també.

Còmic el·lectoral

Segona aparició de Hulka!

Em va passar un cas molt similar dimarts passat en una Caixa. Mai no havia estat tan contenta de no tenir superpoders que em poguessin fer convertir en un monstre violent... O, ben pensat...

Per sort, no és un cas real

Espero que ningú que practiqui la iridologia es senti ofès. No és la meva intenció riure'm d'aquesta pseudociència ni dels bruixots que la practiquen...

Confessions a una ment perillosa

Avui estava en una terrassa prenent alguna cosa, ensenyant-li l'esborrall d'aquesta tira a una amiga (què menys, ja que n'és co-protagonista) i ha sortit volant! Perdoneu si es noten encara les marques de les trepitjades!

Parida gatuna

Avui no he tingut temps de passar cap tira a net! Aquí teniu un refregit (perquè ja l'havia penjat al facebook)

Hulka?? No. La increïble Anna!

Això em va passar fa temps. Se'm va tacar la jaqueta amb la clàssica pintura vermella dels confortables i elegants seients de Renfe. Espero que el cartell no espantés a cap ocellet, però hagués estat divertit, la veritat...

És trist robar, però més trist, encara, és ser fisio

Abans de res, he de reconèixer que aquest acudit no és meu: el vaig veure una vegada (per escrit) penjat en una facultat de fisio. Espero que us faci tanta gràcia com me'n va fer a mi i que els dibuixos no desmereixin massa.

Tipus de lletra i còmic

Aquesta tira m'agrada. L'altre dia estava en una reunió de veïns i una dona va estar tota l'estona asseguda mentre els altres romaníem drets: va utilitzar la seva hèrnia discal com a excusa. Jo no vaig dir res per a no allargar una reunió infernalment llarga però vaig pensar que era superinjust. Aquesta és la meva manera de redimir-me... i de provar nous estils de lletra.

Primera aparició de coffee

Presentació: per què Franz?

Per fi! Ja he fet l'últim pas per a l'emancipació: m'he comprat un escànner de 2ª mà! Aquesta és la primera de moltes tires digitalitzades amb una qualitat tan dubtosa com dolça és la independència!

Treballar en un balneari, la tira còmica

Amb la tira d'avui queda clar (si no quedava ja a la primera tira) que treballo en un balneari. Potser el que trobo més característic d'aquest tipus de feina, són els caos organitzatius que es donen tot sovint. No he vist res igual en cap altre tipus de centre. Aquí intento il·lustrar-ho una mica.

Tira inédita

Els meus amics de facebook ja saben que a partir d'ara publicaré aquí les meves tires. Aniré penjant totes que ja es podien veure a la xarxa social, però aquesta d'avui serà la primera tira del blog que no s'hagi vist al facebook.

Tot és començar...

Hola.

Em dic Anna i gràcies a una companyes de feina (grans persones i excel·lents fisioterapeutes, sobretot la Marta) em trobo ara intentant donar-me a conèixer una mica i fent que aquest blog valgui la pena a qui el visiti.

El principal motiu són les tires còmiques que porto escrivint i dibuixant un temps. Veureu que tracten sobretot de la feina, de viatges en tren i de gats... Que per què es diu Franz&coffee? Intentaré anar-ho explicant poc a poc...